Treballar l'expressió oral amb el teatre

Pàgina molt interesant en que mostra diferents exemples  d'activitats per treballar l'expressió oral a la classe utilitzant el teatre a catalunya:


http://www.tnc.cat/ca/expressio-oral-escrita

Com treballar l’expressió oral amb "Activitats sorgides del diàleg entre mestres"

http://www.xtec.es/serveis/eap/b7905264/llengua/assessorament_archivos/frame.htm

Pàgina molt interesant en que mostra diferents exemples  d'activitats per treballar l'expressió oral a la classe:
- Treballar a partir d'imatges.
- Treballar el conte.

- Aprenem a preguntar i endevinar. 

- Treballem les peces de  vestir mentre ens inventem una història.

- Pràxies.

L´ART DE LA CONVERSA

Conversar, tothom conversa. Ara bé, practicar la conversació com a art és tota una altra cosa. No hi ha pas tantes persones que posseeixin l'art de la bona conversació. Alguns creuen que tot el que es necessita per a comunicar-se oralment és algú que tingui orelles per a escoltar i algú que tingui boca per a parlar. És important fer-se càrrec de la gran importància que revesteix la conversa en quasi bé tots els aspectes de la vostra vida (pública i privada).

Per a veure la necessitat de desenvolupar aquest art, fixeu-vos en la utilitat que té saber conversar quan aneu a una festa, exerciu qualsevol funció de tipus social o assistiu a una reunió, per posar només alguns dels exemples més habituals i quotidians.

Sou vosaltres mateixos qui heu de valorar si us convé desenvolupar o no l'art de la conversa. Hi ha qui té més o menys traça natural a l'hora de saber exposar oralment les seves idees, de comunicar els seus sentiments, de convèncer algú d'alguna cosa, etc. Però, tantmateix, sempre hi haurà la possibilitat de millorar els vostres recursos, de perfeccionar les tècniques que porten a una gran competència en l'art de la conversa. Es tracta d'un llarg procés on la pràctica és fonamental.

Els nostres pares i avis probablement gaudien de l'art de la conversa més que no pas nosaltres, ofegats com estem enmig de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació que, de vegades, ens allunyen del contacte immediat humà. Les nostres existències estan més controlades que les d'ells: pels mitjans de comunicació, els jocs electrònics, el ritme de vida en general.

Si apreneu l'art de la conversació, coneixereu tècniques bàsiques per parlar i escoltar que poden ser-vos útils en moltes circumstàncies: des d'una cita amorosa fins a una entrevista feta a un científic nuclear per parlar del seu treball. Les idees presentades en els propers apartats poden ser utilitzades amb informació personal.

Elements constitutius de qualsevol conversa:

Indiquem a continuació un esquema breu de la conversa. Hom recomana que aneu a una biblioteca o llibreria i cerqueu fonts addicionals d'informació sobre aquest tema. No deixeu de prendre apunts i prepareu després una sèrie de pràctiques de conversa.

És necessari considerar els següents aspectes de la conversa: parlar, escoltar, preguntes, opinions, gestos, aprendre, ensenyar, encetar conversa.

A més d'un emissor i un receptor, perquè es produeixi una conversa es fa del tot necessària la presència de:

Les màximes conversacionals de Grice:

Les normes ocultes que fan possible la conversa tenen com a fonament, segons H. P. Grice, el principi de cooperació, segons el qual tots els participants en l'intercanvi verbal consensuen, de manera no declarada, una sèrie d'aspectes quan inicien qualsevol acte comunicatiu:

QUALITAT: la informació ha de ser veritable i fiable.

QUANTITAT: no ha de ser escassa ni abundant que resulti difícil d´assimilar.

RELACIÓ: les respostes han d´estar en el mateix nivell que les preguntes.

MODALITAT: claredat, ordenació, brevetat, etc, milloren la comunicació.

En el pla teòric, hem de suposar que els interlocutors compleixen les normes elementals de comunicació, però aquestes regles sovint es trenquen i donen lloc als sobreentesos, les insinuacions ambigües, etc.




Font: http://www.catalaonline.com/certificatD/d57.htm

EXPRESSIÓ ORAL I JOCS DRAMÀTICS A PRIMÀRIA

http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/2008/09/expressi-oral-i-jocs-dramtics-primria.html

Blog amb molts recursos i activitats per a treballar l´expressió oral a totes les assignatures de primària.

TÉCNIQUES EDUCATIVES PIONERES

Dins la programació de l’aula oberta de l’IES Joan Amigó i Callau i trobem

Treball d'expressió oral

Ús i comunicació : llengua parlada.

Expressió i comprensió oral

Quan ens proposem de fer una activitat d'expressió oral amb els alumnes tindrem present:

a) crear un ambient acollidor i distès, que els alumnes estiguin a gust a l'aula en aquell moment.

b) Que les activitats que li presentem siguin motivadores i estimulants per tal que tinguin necessitat de comunicar-se, de parlar, d’escoltar el que els altres volen dir.

c) Conèixer i acceptar unes normes bàsiques de comunicació oral: respectar el torn de paraula, respectar les opinions dels altres, parlar sobre el tema que es proposa, participar de manera activa, intervenir quan se’ls demana.

d) S’oferiran models de registre diferents: el /la professor/a, mitjans de comunicació, enregistraments àudio -visuals, exposicions d’una persona especialitzada en algun tema, un documental,…

e) Afavorir que, a través de les activitats presentades, els alumnes puguin produir el màxim de llengua oral, potenciant el treball per parelles per aconseguir que els alumnes practiquin simultàniament.

Una activitat senzilla però molt important és la que porta a terme la tutora de l’aula els dilluns a primera hora del matí.

Una sessió va consistir en llegir l’article del diari proposat i després els alumnes van començar a dir el que pensaven de l’article, arribant a elaborar un petit projecte per al seu centre, que es va escriure en sessions posteriors.

Font: http://www.xtec.cat/~mcunille/alguns%20projectes/treball_dexpressi_oral.html

L’Avaluació de les habilitats d’expressió oral en català: tendències i evolució

Llibre en pdf:

http://blocs.iec.cat/cruscat/2011/10/03/lavaluacio-de-les-habilitats-dexpressio-oral-en-catala-tendencies-i-evolucio-f-xavier-vila-i-moreno-ed/

Ressenya del llibre:

Els orígens del volum es remunten al disseny de les eines d’anàlisi per a obtenir mostres de la competència lingüística oral dels alumnes de 6è de primària i d’Educació Secundària Obligatòria. Per tal d’obtenir aquestes mostres, l’equip de recerca va fer un repàs preliminar de la bibliografia existent i de les proves que s’usaven més freqüentment en els estudis sociolingüístics, i va constatar dos fets. D’una banda, les proves que se solien usar en aquests estudis havien estat dissenyades durant els anys 1980 i 1990 i se centraven en aspectes de contrast català-castellà i de correcció. D’altra banda, les proves analitzades no feien una distinció clara entre el tipus de dades orals que es volien obtenir.

Tot plegat feia pensar que els resultats d’avaluació de competència en la majoria dels treballs de sociolingüística educativa disponibles fins aleshores feien una avaluació excessivament genèrica dels nivells de coneixement de llengua de l’alumnat català. Davant d’aquesta constatació, l’equip de recerca va emprendre un estudi global de les diferents proves emprades pels diferents organismes que s’encarreguen de l’avaluació del català oral.

PARÀMETRES CONCEPTUALS

En el marc del procés comunicatiu, el domini de l'expressió oral exerceix un paper primordial a l'hora d'aconseguir l'èxit professional. Per a ser eficaç, el llenguatge oral requereix l'aplicació de paràmetres conceptuals, procedimentals i actitudinals. Això explica la preocupació i l'interès recent de les empreses més competitives en aquest camp tècnic específic.

Paràmetres:

La veu

Quina és la importància de la veu en l'ésser humà? És un simple procés mecànic? Té la veu algun tipus d'implicació psicològica? Podríem establir una correlació entre veu i llenguatge? Aquestes són sens dubte algunes de les preguntes formulades amb més freqüència. És evident que les nostres interrogacions són retòriques, en la mesura en què queda fora de qualsevol dubte la importància de la veu en el procés comunicatiu, i la necessitat de modular-la correctament per a reeixir en la nostra comunicació quotidiana.

Vicis

Entre els vicis més freqüents, podem esmentar l'ús abusiu de mots esdrúixols o sobreesdrúixols emprats incorrectament.

Rep el nom de paraula esdrúixola aquella que s'accentua en l'antepenúltima síl·laba.

Rep el nom de paraula sobreesdrúixola aquella que duu l'accent en la síl·laba anterior a l'antepenúltima síl·laba.

De vegades, per cridar l'atenció de l'auditori, pronunciem com a esdrúixoles o sobreesdrúixoles paraules que són planes (és a dir, que s'accentuen en la penúltima síl·laba), o agudes (o sigui, accentuades en l'última síl·laba).

Aquest vici és típic de personalitats autoritàries.

Silencis – tons – matisos

Si bé el llenguatge escrit i l'oral presenten semblances entre si, podem també trobar importants detalls diferenciadors entre ambdós canals. Els silencis, tons i matisos són algunes d'aquestes marques de distinció. De fet, controlar bé els silencis, conèixer les possibilitats dels canvis de to i saber modular la veu per expressar matisos diferents són algunes de les tècniques més utilitzades en la comunicació oral.

La por de parlar

Quan ens hem d'enfrontar a un examen oral, una entrevista laboral, una exposició, una conferencia o un discurs, normalment patim estrès, és a dir, som víctimes d'una energia negativa que ens provoca ansietat i preocupació, o bé temor, manifestació neurofisiològica negativa.

La inhibició de l'expressió oral (fòbia social) no discrimina ni advocats, ni metges, ni polítics, ni docents, ni venedors. De fet, tot aquell que exerceix la paraula parlada com a part de la seva professió pot ser víctima, en major o menor mesura, d'aquest "virus".

Discurs – Improvisació

La improvisació és l'acció de fer alguna cosa sense estudi ni preparació, en el moment que se'n presenta la necessitat. De fet, però, la improvisació és l'art de no deixar-se agafar d'improvís.

Haver de fer un discurs durant un casament, acomiadar uns amics que viatjaran a l'estranger per a estudiar, convertir-se en el portaveu del sentiment col·lectiu de la família durant qualsevol cerimònia festiva o luctuosa... Heus aquí algunes de les situacions en què saber improvisar esdevé necessari.

Heu d'evitar frases del tipus "no vull parlar perquè no he vingut preparat" o "no sé què dir" o qualsevol expressió de caire similar.

Què voleu dir? Com voleu dir-ho? Aquestes són preguntes que us hauríeu de fer abans de qualsevol improvisació.

Per a començar podeu contar una anècdota (tècnica de l'incident), que és un fet viscut i atractiu per al públic, perquè mobilitza els sentits i crea una tensió dinàmica. A més, aquest recurs, que de vegades no aprofitem, és molt útil en tècniques de venda (sempre que sigui verídic i que pugui deixar una lliçó positiva).

Creativitat

Fixeu-vos en aquestes preguntes, que us faran reflexionar sobre la importància de la creativitat en la comunicació oral: Com podem fer un discurs no estereotipat? Com podem expressar idees originals, i no acceptar propostes o conceptes presos per la societat com a totalment correctes? Per què hi ha professionals que són més creatius que els seus col·legues? És necessària la creativitat per a comunicar?

Molts països, empreses i institucions tenen problemes no solament per la ineptitud o la indecència de les seves autoritats o dels seus caps. La poca creativitat és una de les mancances més habituals de l'acte comunicatiu.

Gestos

Es pot tenir una dicció excel·lent, exposar argumentacions inqüestionables però, si no ho acompanyem d'una mímica expressiva i persuasiva que sintonitzi amb el que pensa el cervell i diu la boca, l'harmonia comunicativa no serà òptima. No ho oblideu mai!

Formes d'expressió oral

Complicar una conversació és molt fàcil. El vertader desafiament, per exemple, per a un professional és arribar a establir sintonia amb el client. La conversació pertany a l'oratòria deliberativa, és a dir, aquella en què participen dues o més persones.

Alguns pensadors diuen que escoltar i pensar són dos processos inseparables, previs a l'acte de parlar. Des del punt de vista professional (i personal), escoltar activament és el millor recurs per adoptar una actitud i definir una situació.

Us heu adonat que, molt sovint, les persones, quan prenen un cafè amb un amic, en lloc d'escoltar es dediquen a pensar què és el que volen dir quan ell acabi? No oblideu que saber escoltar és tant o més important que saber parlar (tenim dues orelles i una sola boca! Mirem de ser equilibrats i de respectar els torns de paraula).

Existeixen diferents tècniques d'influència sobre el receptor. Si bé la naturalitat i l'honestedat són imprescindibles per a optimitzar l'art de l'eloqüència és important considerar altres actituds i estratègies que us ajudaran a millorar els vostres actes comunicatius:

- Deixar parlar l'interlocutor. Recordeu que les persones estan acostumades a ser escoltades. Preguntar com, què, per què són paraules clau per a sondejar-los. Per exemple, en una venda, hom pot preguntar-se: "quin aspecte li resulta més atractiu del producte que li ofereixo?". Formular preguntes d'aquesta natura permet detectar necessitats que cal satisfer i, per tant, orientar l'argumentació posterior en aquest sentit.

- Tenir empatia. És una paraula màgica, imprescindible en diplomàcia, mediació o conversació conflictiva, que consisteix a influir en les conductes de l'interlocutor i provocar-li un benestar que el converteix en còmplice i confident.

L'orador com a comunicador

Tota persona que exposa alguna cosa davant un(s) receptor(s) té una intenció bàsica i essencial: comunicar. El seu objectiu immediat és persuadir l'auditori.

Totes les persones desitgen expressar-se; podríem dir que és una mena de principi innat de la natura humana.

La persona que té la paraula, que comunica i que influeix sobre l'auditori, hauria de tenir valors morals i intel·lectuals, assolits mitjançant la preparació i la formació acadèmica duta a terme al llarg de la seva trajectòria professional i personal.

Públic i multitud

El públic és un grup de persones amb l'actitud psicològica que es caracteritza per tenir un esperit crític cap al discurs de l'orador.

Quins són els objectius que hauria de tenir tot orador davant el públic?

1- Entretenir: és absolutament caduc, per exemple, el sistema d'ensenyament basat exclusivament en el dictat d'informació que no va acompanyat de recursos didàctics i lúdics. És cert que no tots els oradors tenen carisma de showman. Però també és cert que, si no s'apel·la a algun efectisme (jocs, acudits, anècdotes, etc.), és molt probable que l'atenció i la comprensió de l'auditori disminueixin considerablement.

2- Informar: implica donar a conèixer fets o dades sense alterar-los per prejudicis o sentiments personals.

3- Convèncer: no significa despullar la gent de les seves idees o dels seus coneixements, sinó complementar-los, reforçar-los o consolidar-los.

4- Motivar: és el més difícil d'aconseguir, ja que implica no sols un canvi d'actitud davant una idea o un concepte, sinó, a més, desencadenar l'acció corresponent.

Llenguatge corporal

Quantes vegades deveu haver dit "sí, l'argument és bo, però (condicionant negatiu), hi ha quelcom que no m'agrada d'aquest individu (o venedor, docent, metge, gerent, etc.)"!

No se sap bé què és, però el cervell detecta un senyal d'alarma. Quin factor, per anomenar-lo d'alguna manera, porta al dubte quan la ment racional aprova una argumentació? És el llenguatge gestual allò que alerta l'inconscient? El cos, parla més que les paraules?

És evident que paraula i gest sovint formen un tàndem indissociable. Controlar el llenguatge corporal és fonamental per a aconseguir una bona comunicació.

Font: http://www.catalaonline.com/certificatD/d57.htm